CANÇONS

Són tantes les cançons que et podria
Dedicar que no sé quina escollir.
Totes porten el mateix missatge i
Són coses que tu ja saps.
Són només cançons que recullen
Les preocupacions de la gent.
Nosaltres ens sentim identificats.
Però ostra cançó perfecta serà
La que farem entre nosaltres dos.






*escoltar aquelles cançons em fan recordar aquells temps en que tot era més bonic.

TU

Ets tu qui m’escolta,
Qui m’entén,
Qui està amb mi
Quan ho necessito.

Ets tu qui em fa pensar
I rumiar,
La que carrega amb
Els meus mals humors.

Sé que estaràs allà
Quan ho necessiti
Per moltes males cares
I reflexions que faci.

Gràcies per ser com ets tu.

SILENCI

Silenci,
És el que faig,
Estar en silenci.
No parlar,
No opinar,
No destapar els sentiments,
Sensacions,
És el silenci.

El silenci amaga
Aquelles coses que,
Per alguna raó
No pots dir.

Viure en silenci
Permet pensar
En aquelles preocupacions
Per un moment.

Necessites estar tancada
En el teu món
Per rumiar
I tornar a la normalitat.

Silenci,
És el que faig,
Estar en silenci.
No parlar,
No opinar,
No destapar els sentiments,
Sensacions,
És el meu silenci.

Fora del silenci
Tornes a la realitat,
A la dura realitat,
Tornes a ser tu.

Adéu estimat silenci
Fins un altre moment.






*m*

SOL

Estic sol en aquest món,
Un món ple d’injustícies,
Carbasses i males persones.
Tancat dins d’un lloc fosc,
Sense ningú amb qui parlar
Ni veure la llum del dia.
Només tinc la meva música,
El meu llibre i el meu llit.
El meu telèfon mai sona,
Mai arriba correu a casa,
I el pis només em veu a mi.
Sol sense familiars,
Amics que t’alegrin la vida,
Ni un simple pastís de aniversari.
Estic sol en aquest món,
Un món ple d’injustícies,
Carbasses i males persones.

Carpe diem

Gaudir al màxim cada dia,
No deixar d’estar amb la teva gent,
Viure totes les oportunitats que et dona la vida,
Gaudir de la teva infància i joventut,
Intentar superar-te cada dia,
Vèncer les penes amb bona cara,
Evitar els mal humors entre la teva gent,
Ajudar a tothom sempre que puguis,
Saber valorar les coses que tens,
Acceptar-te tal i com ets,
Viure les emocions que se’t presentin,
La cosa més petita pot ser la més gran,
Ajudar sense rebre res a canvi,
Viure el present i oblidar el passat,
Són tantes coses les que podem fer...

I sempre tenir clar que en aquest món només es viu una vegada.

EL MEU TRESOR

Un lloc secret, només meu
Ple de valors i sentiments,
Records de la infància
Guardats en aquesta caixa.

És el meu petit tresor
I només jo el puc tindre.

Per la nit, la caixa s’obre,
La brillantor del tresor
Il.lumina l’habitació, i
Em dibuixa un somriure.

És el meu petit tresor
I només jo el puc tindre.

Un petit tresor, cada nit
Dorm entre les meves mans.
Ens els somnis apareix
I feliç em fa.

UN NADAL MOLT ESPECIAL

Mai havia passat una Nadal com aquest, ha sigut diferent, plé de coses bones i no tant bones, però ha sigut especial.

Per una banda les típiques reunions familiars ja no han sigut com els altres anys i els típics plats de Nadal s'han anat modernitzant. Des de petita cada Nadal feia les mateixes coses i m'estava començant a aburrir i vaig pensar que una petita modernització no li aniria malament a la meva vida.

D'altra banda l'arribada dels meus amics de Madrid ha animat encara més aquestes festes. Han sigut tres tres dies llargs i cansats. Des de les onze del matí fins ben tocades les deu de la nit caminavem per Barcelona, per aquells carrers amples que té la nostra ciutat que penses que mai acabaran fins que arribes al port. Recordo perfectament el dimarts 27. Haviem quedat a les onze a la porta del seu hotel però aquell dia el nostre tren va anar més ràpid del normal i la ruta per Barcelona és va abançar. Vam començar fent una visita per la Sagrada Familia, una gran quantitat de preguntes sobre el anys que portava en obres i quina era la part més antiga ens van inundar. La visita al metro va ser curta, des de Sagrada Familia fins a Diagonal va durar la nostra estancia en el metro aquell matí. Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya va ser una tortura. Les noies es paraven en cada botiga que trobaven a mirar roba o a fer fotografies, en aquell moment em van recordar als "guiris" que visiten Barcelona. Al arribar a Plaça Catalunya ens vam trobar amb la companyia d'uns 50 coloms que sempre estan rondant per allà. Ells mai havien vist tants coloms junts en una plaça i per aixó els seus ulls no es van desviar d'aquelles petites aus. La petita visita per la Barcelona antiga (aquell petit barri de Barcelona en el qual em anat d'excuersió tantes vegades) va durar poc ja que vam agafar Rambles cap avall fins arribar a Colom on les nostres cames van poder descansar una mica. Ja era l'hora de dinar, els nostres estomacs demanaven menjar i les nostres cames un lloc on poder descansar. El camí fins a casa meva es va fer llarg però la cara que vam posar quan ens vam seure a taula i ens vam trobar amb un plat de sopa calent ningú ens la treu. Un dinar plé de paraules i experiences va durar fins les 5 de la tarda. Va ser una tarda tranquila, mirant fotografies i parlant entre amics, però aquella nit va ser la millor de totes. Els meus pares vam apropar als meus amics al hotel amb cotxe però la primera parada va ser Montjuïc. Aquella nit estavem a dos graus, feia un aire polar que arribava a la sang i les nostres mans no les notavem. Hi havien unes vistes maquissimes, que mai haviem vist, podria fer molt de fred però aquell record ningú ens el treu de la memoria. Sense comentaris.

Tres dies llargs, plens de riatlles, paraules, abraçades, plens d'alegria. Ningú els podrà borrar de la meva memória.

A tots vosaltres que m'heu animat les festes, gràcies per ser com sou.

Por a no tindre’ns l’un l’altre

Els anys passen,
la vida abança.
Les persones marxen
i els records es guarden.

Els camins de la vida
separen les persones,
trenquens amors
i grans amistats.

Les bones amistats
és poden separar
però mai oblidar
aquells moments passats.

Són moments de la vida,
llargs o curts,
grabats en el nostre cor,
estancats es quedaràn.

Por a perdre’t,
a no veure’t,
a no parlar-te,
a no riure junts...

...Por a no tindre’ns l’un a l’altre....