Aquell amor....
Han passat molts anys i encara recordo el meu primer desamor. Va ser a COU quan el vaig conèixer. Ell era nou a l’institut i va seure al meu costat. Era alt i espigat com un pi, amb els ulls marrons com les avellanes a la primavera, el nas bufó i rodonet i els seus llavis molt sensuals. A primera vista el seu cabell llarg i fosc em va seduir. Ell era com un Déu grec. Quan reia la seva veu es tornava dolça, càlida i suau com la mel.
Era molt simpàtic i falaguer, atent com un galà de novel·la, educat i reservat de la seva vida íntima, divertit i ocurrent, amic dels seus amics i principalment bona persona i company.
Des d’un principi ell i jo vam connectar. Jo no era res de l’altre món, portava ortodòncia i ulleres. Jo tenia molts amics a l’institut però no sortia amb ningú. Vaig decidir ajudar-lo amb el grec, el llatí i amb la literatura. Poc a poc em vaig distanciar dels meus amics i ells van ser els primers que es van adonar que jo m’havia enamorat. La veritat és que sense ser conscient ell va entrar de ple en el meu cor. Em sentia molt a gust al seu costat i ell em tractava com una princesa. Durant mesos vaig viure lluny de la realitat, vaig ser la protagonista d’un bonic conte de fades, fins que va arribar la revetlla de Sant Joan.
Vam quedar tots a casa d’una noia per celebrar els aprovats de la selectivitat i el final de curs. Jo estava contenta i molt il·lusionada, em sentia com una nena petita amb sabates noves. Ell va arribar amb una noia que jo no havia vist mai. Es va apropar a nosaltres i amb la seva veu dolça i un gran somriure ens la va presentar com la seva xicota. Les seves paraules van trencar el meu cor enamorat. De sobte vaig sentir com la mort s’emportava la meva vida.
Era molt simpàtic i falaguer, atent com un galà de novel·la, educat i reservat de la seva vida íntima, divertit i ocurrent, amic dels seus amics i principalment bona persona i company.
Des d’un principi ell i jo vam connectar. Jo no era res de l’altre món, portava ortodòncia i ulleres. Jo tenia molts amics a l’institut però no sortia amb ningú. Vaig decidir ajudar-lo amb el grec, el llatí i amb la literatura. Poc a poc em vaig distanciar dels meus amics i ells van ser els primers que es van adonar que jo m’havia enamorat. La veritat és que sense ser conscient ell va entrar de ple en el meu cor. Em sentia molt a gust al seu costat i ell em tractava com una princesa. Durant mesos vaig viure lluny de la realitat, vaig ser la protagonista d’un bonic conte de fades, fins que va arribar la revetlla de Sant Joan.
Vam quedar tots a casa d’una noia per celebrar els aprovats de la selectivitat i el final de curs. Jo estava contenta i molt il·lusionada, em sentia com una nena petita amb sabates noves. Ell va arribar amb una noia que jo no havia vist mai. Es va apropar a nosaltres i amb la seva veu dolça i un gran somriure ens la va presentar com la seva xicota. Les seves paraules van trencar el meu cor enamorat. De sobte vaig sentir com la mort s’emportava la meva vida.
Aquest va ser el meu primer desamor però no va ser l’últim. El temps va passar i les ferides del meu cor es van curar. Com un refredat va desaparèixer de la meva vida però el seu record sempre el guardaré al meu cor. Vaig confondre amistat amb amor, jo el vaig estimar com mai abans havia estimat a ningú i ell em va estimar però només com es pot estimar a un amic.

0 Comments:
Publica un comentari
<< Home