Les dificultats del amor
Com ja havia dit abans l’amor és un sentiment molt bonic. La gent quan està enamorada acostuma a estar encarà més feliç i l’amor omple aquell buit que tothom té en el seu cor.
A vegades trobem amors impossibles: en aquesta vida s’ha de ser positiu i pensar que res és impossible. Si comencem pensant això mai arribarem als nostres objectius. Si veiem un noi guapo pel carrer i el primer que pensem: és un amor impossible, ja anem per mal camí.
En l’amor existeixen obstacles que poden ser grans com llacs d’aigua o petits com un bassal d’aigua en mig d’un camí. D’obstacles en trobem molts i la distància és un gran problema per l’amor: trobes l’amor de la teva vida per la xarxa però quan et diu que viu a 600 Km o més és quan et penses que tot anirà malament. La distancia és un petit obstacle que és pot saltar sense dificultats. Si de veritat creus que aquest és l’amor de la teva vida i no el vols deixar mai més, no té perquè ser un obstacle en la relació de dos persones que s’estimen. Però jo crec que l’obstacle més gran és que els sentiments de les dues persones siguin incompatibles o que la persona que tant estimes ja tingui parella. La persona a qui estimes pot ser que tingui uns sentiments semblants al teus però que no tingui valor de demostrar-los o que estigui molt acostumada a la rutina de la seva parella i ara tingui por de descobrir coses noves. També hi ha l’obstacle més tonto de tots que és no expressar els teus sentiments o no saber-los expressar adequadament a la teva parella per por del que pensi l’altre.
L’amor pot ser un sentiment molt bonic que no fa falta estar enamorat per sentir-lo. Mai ha existit ni existirà l’amor perfecte, aquell que ha tingut el camí lliure, sense bassals per saltar, sense aquells petits obstacles...L’amor perfecte viu en les il·lusions de la gent, en el cor de cada persona.

4 Comments:
Bé, no crec que per veure un noi atractiu pel carrer t'hagis d'enamorar, discrepo xD. Però suposo que es tracta nomñes d'un exemple. M'agrada la última frase Mireia, i m'agrada com ho exposes. Un petó.
1:52 PM
Completament d'acord amb l'opinió de la Paloma, Mireia: jo crec que la darrera frase està carregada de significació perquè és senzilla, és profunda i alhora és compartida per tothom per la gran força que té.
Aquest és el post que m'agrada més dels que has fet.
Enhorabona!
7:12 PM
Ai, si, l'amor perfecte no existeix a la realitat més que a les nostres ments. L'hem idealitzat massa, i potser després no serà el que t'imaginaves.
Però compte! els teus desitjos es poden fer realitat.
4:26 PM
"El amor es silencio más fino
el más tembloroso, el más insoportable."
Jaime Sabines [poeta mexicano]
El caso es, mi querida Mireia, que yo sé de los catalanes porque me gusta mucho la historia española. Además, tengo una amiga mexicana que estudia allá en las Universidad de Barcelona, y algún cyberamigo catalán. El siguiente año quiero estudiar aquí, en México, catalán, en el Orfeó Català de Mèxic. Y, creéme, me gustaría visitarles.
Disfruto mucho tus pensamientos, sigo leyéndote.
Saludos cordiales.
7:35 PM
Publica un comentari
<< Home