literatura catalana

2006-02-04T11:51:00.000+01:00

CANÇONS

Són tantes les cançons que et podria
Dedicar que no sé quina escollir.
Totes porten el mateix missatge i
Són coses que tu ja saps.
Són només cançons que recullen
Les preocupacions de la gent.
Nosaltres ens sentim identificats.
Però ostra cançó perfecta serà
La que farem entre nosaltres dos.

*escoltar aquelles cançons em fan recordar aquells temps en que tot era més bonic.

2006-01-30T20:31:00.000+01:00

TU

Ets tu qui m’escolta,
Qui m’entén,
Qui està amb mi
Quan ho necessito.

Ets tu qui em fa pensar
I rumiar,
La que carrega amb
Els meus mals humors.

Sé que estaràs allà
Quan ho necessiti
Per moltes males cares
I reflexions que faci.

Gràcies per ser com ets tu.

2006-01-27T22:50:00.000+01:00

SILENCI

Silenci,
És el que faig,
Estar en silenci.
No parlar,
No opinar,
No destapar els sentiments,
Sensacions,
És el silenci.

El silenci amaga
Aquelles coses que,
Per alguna raó
No pots dir.

Viure en silenci
Permet pensar
En aquelles preocupacions
Per un moment.

Necessites estar tancada
En el teu món
Per rumiar
I tornar a la normalitat.

Silenci,
És el que faig,
Estar en silenci.
No parlar,
No opinar,
No destapar els sentiments,
Sensacions,
És el meu silenci.

Fora del silenci
Tornes a la realitat,
A la dura realitat,
Tornes a ser tu.

Adéu estimat silenci
Fins un altre moment.

*m*

2006-01-27T19:28:00.000+01:00

SOL

Estic sol en aquest món,
Un món ple d’injustícies,
Carbasses i males persones.
Tancat dins d’un lloc fosc,
Sense ningú amb qui parlar
Ni veure la llum del dia.
Només tinc la meva música,
El meu llibre i el meu llit.
El meu telèfon mai sona,
Mai arriba correu a casa,
I el pis només em veu a mi.
Sol sense familiars,
Amics que t’alegrin la vida,
Ni un simple pastís de aniversari.
Estic sol en aquest món,
Un món ple d’injustícies,
Carbasses i males persones.

2006-01-25T20:20:00.000+01:00

Carpe diem

Gaudir al màxim cada dia,
No deixar d’estar amb la teva gent,
Viure totes les oportunitats que et dona la vida,
Gaudir de la teva infància i joventut,
Intentar superar-te cada dia,
Vèncer les penes amb bona cara,
Evitar els mal humors entre la teva gent,
Ajudar a tothom sempre que puguis,
Saber valorar les coses que tens,
Acceptar-te tal i com ets,
Viure les emocions que se’t presentin,
La cosa més petita pot ser la més gran,
Ajudar sense rebre res a canvi,
Viure el present i oblidar el passat,
Són tantes coses les que podem fer...

I sempre tenir clar que en aquest món només es viu una vegada.

2006-01-15T21:45:00.000+01:00

EL MEU TRESOR

Un lloc secret, només meu
Ple de valors i sentiments,
Records de la infància
Guardats en aquesta caixa.

És el meu petit tresor
I només jo el puc tindre.

Per la nit, la caixa s’obre,
La brillantor del tresor
Il.lumina l’habitació, i
Em dibuixa un somriure.

És el meu petit tresor
I només jo el puc tindre.

Un petit tresor, cada nit
Dorm entre les meves mans.
Ens els somnis apareix
I feliç em fa.

2005-12-30T15:40:00.000+01:00

UN NADAL MOLT ESPECIAL

Mai havia passat una Nadal com aquest, ha sigut diferent, plé de coses bones i no tant bones, però ha sigut especial.

Per una banda les típiques reunions familiars ja no han sigut com els altres anys i els típics plats de Nadal s'han anat modernitzant. Des de petita cada Nadal feia les mateixes coses i m'estava començant a aburrir i vaig pensar que una petita modernització no li aniria malament a la meva vida.

D'altra banda l'arribada dels meus amics de Madrid ha animat encara més aquestes festes. Han sigut tres tres dies llargs i cansats. Des de les onze del matí fins ben tocades les deu de la nit caminavem per Barcelona, per aquells carrers amples que té la nostra ciutat que penses que mai acabaran fins que arribes al port. Recordo perfectament el dimarts 27. Haviem quedat a les onze a la porta del seu hotel però aquell dia el nostre tren va anar més ràpid del normal i la ruta per Barcelona és va abançar. Vam començar fent una visita per la Sagrada Familia, una gran quantitat de preguntes sobre el anys que portava en obres i quina era la part més antiga ens van inundar. La visita al metro va ser curta, des de Sagrada Familia fins a Diagonal va durar la nostra estancia en el metro aquell matí. Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya va ser una tortura. Les noies es paraven en cada botiga que trobaven a mirar roba o a fer fotografies, en aquell moment em van recordar als "guiris" que visiten Barcelona. Al arribar a Plaça Catalunya ens vam trobar amb la companyia d'uns 50 coloms que sempre estan rondant per allà. Ells mai havien vist tants coloms junts en una plaça i per aixó els seus ulls no es van desviar d'aquelles petites aus. La petita visita per la Barcelona antiga (aquell petit barri de Barcelona en el qual em anat d'excuersió tantes vegades) va durar poc ja que vam agafar Rambles cap avall fins arribar a Colom on les nostres cames van poder descansar una mica. Ja era l'hora de dinar, els nostres estomacs demanaven menjar i les nostres cames un lloc on poder descansar. El camí fins a casa meva es va fer llarg però la cara que vam posar quan ens vam seure a taula i ens vam trobar amb un plat de sopa calent ningú ens la treu. Un dinar plé de paraules i experiences va durar fins les 5 de la tarda. Va ser una tarda tranquila, mirant fotografies i parlant entre amics, però aquella nit va ser la millor de totes. Els meus pares vam apropar als meus amics al hotel amb cotxe però la primera parada va ser Montjuïc. Aquella nit estavem a dos graus, feia un aire polar que arribava a la sang i les nostres mans no les notavem. Hi havien unes vistes maquissimes, que mai haviem vist, podria fer molt de fred però aquell record ningú ens el treu de la memoria. Sense comentaris.

Tres dies llargs, plens de riatlles, paraules, abraçades, plens d'alegria. Ningú els podrà borrar de la meva memória.

A tots vosaltres que m'heu animat les festes, gràcies per ser com sou.

2005-12-18T16:47:00.000+01:00

Por a no tindre’ns l’un l’altre

Els anys passen,
la vida abança.
Les persones marxen
i els records es guarden.

Els camins de la vida
separen les persones,
trenquens amors
i grans amistats.

Les bones amistats
és poden separar
però mai oblidar
aquells moments passats.

Són moments de la vida,
llargs o curts,
grabats en el nostre cor,
estancats es quedaràn.

Por a perdre’t,
a no veure’t,
a no parlar-te,
a no riure junts...

...Por a no tindre’ns l’un a l’altre....

2005-12-11T16:20:00.000+01:00

Igual que poder perfeccionar una recepta d’un gran cuiner i fer-la més pròpia a vegades volem perfeccionar la nostre vida.

Una vida molt simple,
amb moltes amigues
i amics, molts amics,
però cap és especial.

Un noi especial,
que m’estimi,
que m’entengui,
és el que em falta.

Una mica de valentia,
perdre aquella timidesa,
trobar les coses positives
que em dona la vida.

Poder aconseguir
el meu objectiu.
està lluny, però
he de tenir confiança.

Controlar el caràcter,
saber valorar les coses
i tenir els ulls oberts
em manca molt.

Una vida molt natural
sense males mirades
i amb felicitat
és el que vull jo.

*(No sempre la persona que escriu és la protagonista). (:P)

2005-11-27T21:41:00.000+01:00

AQUELLS MOMENTS

Durant la infantesa
vivim molts moments
plens de sensacions noves
i amistats que mai oblidarem.

Són moments plens de sentiments,
que estan en els nostres cors,
moments de felicitat
i d’altres de foscor.

Quan ens fem grans
els camins es separen,
els moments s’acaben.

Recordar aquests moments
formarà part del present,
un present poc desitjat
que aviat arribarà.

Enyorar aquests moments
m’acompanyarà en la meva vida,
una vida llarga i senzilla,
plena de moments.

2005-11-24T22:55:00.001+01:00

Dimecres 26 de desembre...

Els 15 primers anys de la meva vida sempre he viscut aquest dia envoltada dels meus familiars, en un dinar que tots esperàvem i menjant els plats que fa la meva àvia. Però aquest any és diferent, estic envoltada de la meva família però no estic a casa meva, m’estic casant amb “l’home de la meva vida”. Ho dic així perquè jo no l’he escollit.

Fa tres anys em vaig enamorar del meu veí, és un noi educat, de la meva edat i molt bon fill. La seva mare no té cames, el seu pare va morir de tuberculosis fa dos anys i la seva àvia viu amb ells, és cega. És el més petit dels 16 germans que té. Cada matí el veia al mercat comprant i rentant la roba als safareigs. Va ser un amor a primera vista. Jo, vaig notar que li agradava a ell des de la primera vegada que em va mirar. Els seus ulls i els meus brillaven cada vegada que ens veiem. Cada matí ens veiem, ell marxava d’hora cap al mercat i ens creuàvem quan jo anava i ell tornava cap a casa. Ell cada matí anava a l’acadèmia militar i jo, em quedava a casa, fent la feina de la llar amb les meves altres germanes, però sempre m’escapava una estona per apropar-me a la acadèmia per veure’l. Mai vaig tenir valor de demostrar els meus sentiments cap a ell fins que va arribar aquell dia.

Recordo que era un diumenge, com sempre vam anar a missa, a la sortida acostumava a anar amb les meves amigues a la plaça del pou a jugar amb les nines de drap, aquell dia no vaig anar amb elles, vaig anar amb ell. Ens vam encaminar per un carreró petit que et portava al peu de la muntanya, feia fred i els dos estàvem molt callats. Se’m va declarar. Sí, aquell dia em va dir aquelles paraules que mai havia sentit jo: “M’agrades molt Carme”. Jo no sabia que fer, li vaig donar un petó a la galta freda i vermella i vaig arrencar a corre. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar amb un home alt, vell i amb una llarga barba. Era un dels homes més vells del poble, els meus pares me’l van presentar com el meu futur marit. Jo no vaig saber que dir, les paraules se’m van tancar a l’estómac. Aquest no podia ser el meu futur marit, semblava jo la seva néta! La meva paraula sobre la dels meus pares era com un zero a l’esquerra. No vaig tenir més remei que acceptar a aquella persona com el meu futur marit. Van ser dies i nits sense poder dormir i el dia del casament arribava.

Efectivament, el casament arribava, avui és el “gran dia” . El meu marit no para de pensar en el joc que li puc donar jo al llit i jo no paro de pensar en la manera més efectiva i senzilla de matar-lo, rebre una gran herència i casar-me amb l’home de la meva vida.

2005-11-17T22:27:00.000+01:00

Aquell amor....

Han passat molts anys i encara recordo el meu primer desamor. Va ser a COU quan el vaig conèixer. Ell era nou a l’institut i va seure al meu costat. Era alt i espigat com un pi, amb els ulls marrons com les avellanes a la primavera, el nas bufó i rodonet i els seus llavis molt sensuals. A primera vista el seu cabell llarg i fosc em va seduir. Ell era com un Déu grec. Quan reia la seva veu es tornava dolça, càlida i suau com la mel.

Era molt simpàtic i falaguer, atent com un galà de novel·la, educat i reservat de la seva vida íntima, divertit i ocurrent, amic dels seus amics i principalment bona persona i company.

Des d’un principi ell i jo vam connectar. Jo no era res de l’altre món, portava ortodòncia i ulleres. Jo tenia molts amics a l’institut però no sortia amb ningú. Vaig decidir ajudar-lo amb el grec, el llatí i amb la literatura. Poc a poc em vaig distanciar dels meus amics i ells van ser els primers que es van adonar que jo m’havia enamorat. La veritat és que sense ser conscient ell va entrar de ple en el meu cor. Em sentia molt a gust al seu costat i ell em tractava com una princesa. Durant mesos vaig viure lluny de la realitat, vaig ser la protagonista d’un bonic conte de fades, fins que va arribar la revetlla de Sant Joan.

Vam quedar tots a casa d’una noia per celebrar els aprovats de la selectivitat i el final de curs. Jo estava contenta i molt il·lusionada, em sentia com una nena petita amb sabates noves. Ell va arribar amb una noia que jo no havia vist mai. Es va apropar a nosaltres i amb la seva veu dolça i un gran somriure ens la va presentar com la seva xicota. Les seves paraules van trencar el meu cor enamorat. De sobte vaig sentir com la mort s’emportava la meva vida.

Aquest va ser el meu primer desamor però no va ser l’últim. El temps va passar i les ferides del meu cor es van curar. Com un refredat va desaparèixer de la meva vida però el seu record sempre el guardaré al meu cor. Vaig confondre amistat amb amor, jo el vaig estimar com mai abans havia estimat a ningú i ell em va estimar però només com es pot estimar a un amic.

2005-11-06T13:41:00.000+01:00

2005-11-01T13:46:00.000+01:00

Les dificultats del amor

Com ja havia dit abans l’amor és un sentiment molt bonic. La gent quan està enamorada acostuma a estar encarà més feliç i l’amor omple aquell buit que tothom té en el seu cor.

A vegades trobem amors impossibles: en aquesta vida s’ha de ser positiu i pensar que res és impossible. Si comencem pensant això mai arribarem als nostres objectius. Si veiem un noi guapo pel carrer i el primer que pensem: és un amor impossible, ja anem per mal camí.

En l’amor existeixen obstacles que poden ser grans com llacs d’aigua o petits com un bassal d’aigua en mig d’un camí. D’obstacles en trobem molts i la distància és un gran problema per l’amor: trobes l’amor de la teva vida per la xarxa però quan et diu que viu a 600 Km o més és quan et penses que tot anirà malament. La distancia és un petit obstacle que és pot saltar sense dificultats. Si de veritat creus que aquest és l’amor de la teva vida i no el vols deixar mai més, no té perquè ser un obstacle en la relació de dos persones que s’estimen. Però jo crec que l’obstacle més gran és que els sentiments de les dues persones siguin incompatibles o que la persona que tant estimes ja tingui parella. La persona a qui estimes pot ser que tingui uns sentiments semblants al teus però que no tingui valor de demostrar-los o que estigui molt acostumada a la rutina de la seva parella i ara tingui por de descobrir coses noves. També hi ha l’obstacle més tonto de tots que és no expressar els teus sentiments o no saber-los expressar adequadament a la teva parella per por del que pensi l’altre.

L’amor pot ser un sentiment molt bonic que no fa falta estar enamorat per sentir-lo. Mai ha existit ni existirà l’amor perfecte, aquell que ha tingut el camí lliure, sense bassals per saltar, sense aquells petits obstacles...L’amor perfecte viu en les il·lusions de la gent, en el cor de cada persona.

2005-10-30T15:58:00.000+01:00

TANCA ELS ULLS (Sau)
La lluna surt
arriba la nit
tu ja saps que és l'hora
d'anar a dormir
així que tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
ningú no pot venir a fer-te mal.
Tu tens tanta por
però ara no
jo estaré amb tu per sempre més
així que tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
i dorm.

2005-10-27T21:35:00.000+02:00

L'amor

L'amor és un sentiment molt bonic que tothom té amagat dins del seu cor. Es pot sentir amor per una persona o també es pot sentir amor per una cosa. Podem sentir amor per la familia, per un noi o una noia, per un amic o per una amiga, per un objecte d'art , per la nostre mascota, per una moto, per un cotxe, en definitiva, podem sentir amor per qualsevol cosa o persona que sigui del nostre interés. L'amor no té edat perque, quí no ha tingut un amor especial a la guarderia?, quí no ha tingut un amor platónic?, quí no ha tingut un amor d'estiu? o quí no s'ha enamorat en una excursió de la tercera edat? L'amor no té fronteres, Últimament hi ha moltes persones que han trobat l'amor de la seva vida a internet. L'amor és un sentiment que no sempre sabem expressar amb paraules. L'amor es pot expressar amb paraules, amb una mirada, amb una carícia o per escrit.
L'amor és un sentiment que tothom guarda dins del seu cor.

2005-10-19T21:14:00.000+02:00

Cocaïna 'en directe'

• Un reporter d'una TV holandesa prova drogues davant la càmera per mostrar els efectes que té

EDWIN WINKELS
BARCELONA

Poques hores abans que en una cadena rival naixés, en directe, el primer nadó a la casa de Gran hermano, un dels canals de la televisió pública holandesa va ensenyar el que, potser, l'espera a la nena en el futur. Un reporter del polèmic programa Spuiten en Slikken (Punxar i empassar), que vol afrontar sense cap mena de tabú temes de drogues i sexe, va esnifar dilluns a la nit cinc ratlles de cocaïna en mitja hora. ¿Amb quin objectiu? Ensenyar als teleespectadors l'efecte dels estupefaents en el comportament de la persona.
Aquesta inconcebible mostra de telerealitat es va produir una setmana després que el mateix canal mostrés el reporter completament borratxo, amb vòmits inclosos. De moment, la cadena ja ha anunciat que en les pròximes nou setmanes el noi experimentarà amb heroïna, amfetamines i altres drogues.
El ministre de Justícia d'Holanda, Piet-Hein Donner, en una resposta parlamentària sobre el programa, va dir que "no és desitjable" que els realitzadors de televisió provin drogues a la petita pantalla. Tot i així, va assenyalar que no s'havien constatat fets delictius en l'emissió, de manera que no es prohibiran, de moment, les pròximes entregues.

ABANS D'UN 'TALK SHOW'
L'emissió es va produir entre les 23.05 i les 23.45 hores, a través de la cadena pública BNN, que va dirigida a un públic juvenil, i el conillet d'índies d'aquest singular experiment és Filemon Wesselink. Cal destacar que la fama d'aquest reporter ha arribat fins i tot a cadenes tan respectables com la CNN. Curiosament, Wesselink es va prendre la cocaïna poc abans de participar diumenge en un talk show d'una cadena privada, en què havia de ser entrevistat sobre les seves intencions i experiències. Allà, es va mostrar molt excitat i enraonador, ja que normalment és bastant tímid i tancat. Els entrevistadors desconeixien la raó del canvi de caràcter.
Abans d'anar a la cadena rival, Wesselink va gravar davant una càmera del seu propi programa les sensacions que estava experimentant. "Té un sabor químic, i em pica al nas. Al principi em marejava una mica, però ara em noto fi, atent. Parlo molt ràpid. Sembla que el cos necessita uns minuts per trobar-se amb la cocaïna, i llavors t'envaeix la pau". Al plató, presumptes experts, com un escriptor excocaïnòman, que debatien sense desaprovar l'experiment van dir al reporter que amb cinc ratlles en mitja hora s'havia passat una mica.
Malgrat les preguntes parlamentàries del grup democristià, l'espai no ha provocat la repulsa social a Holanda, un país molt acostumat als invents televisius, com el mateix Gran hermano i el naixement, ahir, d'una nena en directe, ja que al càsting s'havia buscat una concursant embarassada.
"És un programa per informar la joventut sobre els efectes de les drogues i ho fem amb un periodisme participatiu", va explicar el director de BNN, Maarten van Dijk. L'espai Spuiten en Slikken també tracta del sexe. El mateix dilluns, sense anar més lluny, un grup de reporters va oferir a joves davant d'una discoteca unes cullerades de presumpte esperma perquè jutgessin quin sabor tenia.

Noticia publicada a la pàgina 100 de l'edició de 10/19/2005 de El Periódico - edició impresa

Penso que aquest noi es un "friki de la vida" i es vol fer popular, per aixó surt en aquest programa fent coses anormals que mai s'havien vist protagonitzades per un reporter. És com si ara nosaltres engeguem el televisor i ens trobem amb el Bonafuente torrat i en directe, davant de tota Catalunya, seria un mal exemple per tots nosaltres. El nom del programa:"Xutar-se i consumir" ja ens dona una petita idea del que podem veure. Per mi aquest noi no ha donat un bon exemple per tots els joves d'Holanda. Ara la juventut anirà pel carrer fent el que ha vist. Com per exemple, el Neng de Castefa va sortir en el programa del Bonafuente i ara tots els joves van la seva famosa frase: "¿Qué pasa neng?".
S'ha d'estar molt boig per jugar amb la seva salut davant d'una càmera.

Ara us toca opinar a vosaltres.

2005-10-19T20:51:00.000+02:00

Felip de Tentit i Costany(...1224-1245...)

Joan de Tentit fou rei d’un petit poble del nord de la Catalunya del SXIII. Casat amb Marieta de Retrés , tingueren 9 filles i un sol baró. Joan de Tentit es discutí per unes terres amb Miquel de Costany, rei d’un gran poble, i li declararen la guerra. Fou així com començà la Guerra dels Tentits contra els Costanys i durà 90 dies i 90 nits. Els Tentits comptaren amb el suport de l’actual rei de la Corona Catalanoaragonesa en aquells temps el qual li proporcionà molta ajuda. Als tres mesos guanyà la guerra els Tentits amb una victòria absoluta sobre els Costanys. El rei li reclamà les terres guanyades a en Joan i ell li declarà la guerra al rei. Aquesta fou molt més llarga i els Testits comptaren amb el suport dels ses enemics, els Costanys que li proporcionaren armes . Als Costanys els interessaven les terres que havien perdut i foren tot el possible per recuperar-les. Durant aquesta guerra morí Joan de Tentit i Miquel de Costany i recuperà el poder dels dos reis el fill d’en Joan de Tentit, Felip. Aquest guanyà la guerra al rei i descendí a Felip de Tentit i Costany.

2005-10-09T14:25:00.000+02:00

Ara que tot començava a anar bé.... tot s’acaba.....

Després d’estar anys esperant a que la classe és normalitzes i marxés aquella gent que la feia ser de les més dolentes de la escola, tothom es separa. Cada persona agafarà un camí diferent i una carrera diferent, qui sap quan ens tornarem a veure i a on.... han siguts pocs anys però la quantitat de minuts que em passat junts pesen massa. Pot ser que alguns hagin siguts dolents però sé que tothom es quedarà amb els millors moments en el seu cor i deixarà els dolents a les portes de l’escola el seu últim dia....la gent hauria de marxar plena de bons records i deixar els “mals rollus” a l’escola, on ja no ens tornarem a reuinir tots... Han sigut 11 anys plens de bons moments: de rialles, amors, cançons, balls, obres de teatre i mals moments: baralles, plors... Passar 11 anys envoltat de les mateixes persones durant 9 hores, són molts minuts junts i que mai oblidarem. Hauriem de deixar els “mal rollus” a les portes de l’escola i marxar-nos amb aquestes 9 hores diaries junts, uns dels millors moments de la nostra infància o els primers amors els hem passat a l’escola.
L’escola ha sigut la nostre obligació diaria durant 11 anys de la nostre vida. Veus cada matí a la mateixa gent amb aquella cara de son que tothom té quan arriba la primera hora de classe que és mortal.

11 anys
9 hores diaries
45 hores setmanas
180 hores en un mes
540 hores en un trimestre
1620 hores durant tot un curs
17820 hores durant els 11 cursos
10692000 minuts en 11 cursos
64152000 segons en 11 cursos

2005-10-09T14:01:00.000+02:00

Estimada besàvia.
Estàs malalta i ho saps però no tens ni idea quina malaltia pateixes. Vius dels records del passat i t'has oblidat del present. T'has tancat en el teu món i no ens deixes entrar. Només tens present els teus records del passat i parles amb fluïdesa de la teva infància. Has tornat a Saragossa, a la Saragossa de la Guerra Civil però dorms al Prat. Tots estem patint per tú però tú ets feliç i no te n'adones. Qui pateix més la teva malaltia és el teu marit, el meu besavi. Jo pateixo per ell quan el veig plorar. Sé que no etc conscient del que dius ni del que fas perque tot és conseqüència de la teva malatia. Sé que no pateixes i aixó em conforta.

La teva besnéta: Mireia

2005-10-02T10:57:00.000+02:00

Ramón Llull va ser un mallorquí que va nèixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316 amb 84 anys. Va ser fill de familia noble. Es va casar amb Blanca Picanys amb qui va tindre 2 fills. Durant tota la seva vida va fer viatges per poder aconseguir els seus objectius: poder convetir als infidels, escriure llibres per poder combatre els errors contraris a la religió i poder fundar escoles de llengües.

Ramón va escriure obres en occità, cátala, àrab i llatí. No se sap el nombre total d’obres que va escriure, es diu que va escriure més de 400 obres. Les seves obres es poden classificar en: prosa científica, narrativa, poética i musical.

La importacina de Ramón Llull es que va ser el creador de la primera prosa com a model per a la literatura, art, filosofia, ciencia, tecnología etc i va ser el que va crear les escoles de llengües.

Les seves obres més importants són:
Llibre de la contemplació de Déu (1271-1274)
Llibre d’amic e amat (dins de Llibre d’Evast e Blaquerna (1283))
Fèlix o Llibre de les meravelles (1288-1289)
L’Arbre de Ciencia (1296-1297)
L’ Art breu (1308)
Llibre del gentil i els tres savis

Aquí teniu dos textos de dos llibres de Ramón Llull:

DE AMOR E ENVEJA

AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor. On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.

(Llibre del gentil i els tres savis)

Deu proverbis

Justicia de princep nodreix en poble amor e temor.

Justicia reluu en princep, e leyaltat en poble.

Malea de princep fa molta leyaltat de poble.

Diuisio de poble fa lo poder de princep maluat.

Poder de princep es esstrument de fi de poble.

Ira de mal princep e desleyaltat de poble son germanes.

Veritat de princep e leyaltat de poble son cosines.

En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.

Linyatge antich de princep sana malalta leyaltat de poble.

Noueyla custuma enmalalteix antiquitat de princep e de poble.

(Llibre de mil proverbis)

2005-09-18T11:13:00.000+02:00

La veritat és que no sóc gaire cosa. Sóc una petita rata que va de carrer en carrer buscant un lloc calent on poder dormir sense mullar-me. No demano molt a la vida i em conformo amb les restes de menjar. Des de que vaig néixer em van ensenyar a respectar als humans, a no fer-me amiga dels gats , a buscar-me la vida jo sola i a no deixar-me enredar per qualsevol ratolí. La vida d'una rata és una mica aburrida però visquent al carrer aprens moltes coses.